L'EINF recupera protagonisme en un moment on la transició normativa exigeix rigor, coherència i visió a llarg termini
El estat d'informació no financera (EINF) ha esdevingut novament el document clau per a les empreses que han de reportar sobre sostenibilitat. Amb la manca de transposició de la CSRD a l'ordenament espanyol i la revisió en curs del paquet Òmnibus I, l'ICAC i la CNMV han emès un comunicat que aclareix com les organitzacions han d'actuar per a l'exercici 2025.
El missatge principal és inequívoc: en un entorn normatiu en evolució, l'EINF continua sent la base del reporting i s'ha d'elaborar amb més rigor que mai.
Per què l'EINF torna a ser essencial
Tot i que la CSRD promet revolucionar el marc de la informació no financera, actualment no està plenament implementada a Espanya. Per això, el estat d'informació no financera segueix sent obligatori i s'ha de publicar seguint la Llei 11/2018 i les exigències addicionals del RD 214/2025.
En un moment d'incertesa regulatòria, l'EINF ofereix:
-
Un marc estable de reporti.
-
Un document verificable.
-
Un estàndard reconegut per reguladors, inversors i stakeholders.
Per tant, l'EINF no és una solució temporal sinó una eina de continuïtat.
Què exigeix el comunicat ICAC–CNMV
El comunicat del 19 de novembre de 2025 estableix:
Per a Fase 1 (EIP amb més de 500 treballadors):
Han de publicar la seva estat d'informació no financera seguint:
-
Llei 11/2018.
-
Reial Decret 214/2025 (empremta de carboni + pla 5 anys).
-
Aplicació voluntària d'ESRS ajustats al Quick Fix.
Per a Fase 2 (grans empreses amb dos dels tres criteris):
Recomanació:
-
Elaborar i verificar l'EINF.
-
Incloure empremta de carboni i pla de reducció.
-
Valorar preparar un VSME voluntari (encara que parcialment redundant, útil per a preparació futura).
Per a verificadors:
Han de basar-se en:
-
Norma tècnica de l'ICAC (pendent d'aprovació final).
-
Directrius COESA (30/09/2024).
-
ISSA 5000.
Aquestes recomanacions busquen assegurar la comparabilitat amb altres països de la UE.
L'impacte del paquet Òmnibus I a l'EINF
Òmnibus I no elimina el estat d'informació no financera, sinó que:
-
Proposa simplificar els ESRS.
-
Redueix punts de dades obligatòries.
-
Revisa criteris de materialitat.
-
Introdueix el Stop-the-Clock per a fases 2 i 3.
Encara que alguns requisits es flexibilitzin, l'EINF serveix com a pont perfecte fins a la implementació definitiva.
Per què reforçar l'EINF ara: avantatges reals
Reforçar el estat d'informació no financera en aquest moment de transició normativa aporta beneficis significatius per a qualsevol organització. Tot i que l'EINF es basa encara en la Llei 11/2018, la seva estructura permet integrar progressivament elements dels ESRS, cosa que facilita una adaptació més suau al futur marc regulador. Avançar en aquesta direcció garanteix coherència i evita haver de fer canvis bruscos quan la normativa europea acabi de consolidar-se.
A més, treballar amb anticipació millora substancialment la preparació de l'empresa per a auditories futures i verificacions externes. Les revisions seran cada cop més exigents en termes de traçabilitat, evidència documental i consistència metodològica, per la qual cosa comptar amb un EINF sòlid redueix riscos i aporta més seguretat en els processos de validació.
El estat d'informació no financera també actua com una eina estratègica per identificar riscos ESG i oportunitats de gestió. En aprofundir en l'anàlisi d'impactes, l'empresa obté una visió més clara de l'exercici ambiental, social i de governança, cosa que reforça la presa de decisions i la capacitat d'anticipar-se a escenaris adversos. Així mateix, disposar d'un EINF rigorós millora la posició competitiva en licitacions, convocatòries públiques i processos d'avaluació de proveïdors, on la sostenibilitat és cada cop més determinant. Les organitzacions més ben preparades destaquen davant dels seus competidors i generen més confiança entre inversors, clients i socis estratègics.
Per acabar, l'anticipació contribueix a reduir costos futurs. Adaptar-se a temps evita ajustaments accelerats quan entri en vigor la nova normativa, permet distribuir l'esforç d'implementació i minimitza la necessitat de reestructurar processos urgentment. En conjunt, reforçar l'EINF ara no sols respon a una exigència de transparència, sinó que es converteix en una decisió intel·ligent per assegurar estabilitat, competitivitat i eficiència a llarg termini.
Com elaborar un EINF robust el 2025
Les empreses han de centrar-se en:
1. Revisió de la materialitat: Els canvis d'Òmnibus I reforcen la importància del judici professional.
2. Traçabilitat de dades: Cada indicador ha de tenir:
-
Font clara.
-
Responsable intern.
-
Evidències.
-
Metodologia documentada.
3. Informació climàtica reforçada: Petjada de carboni + pla de reducció a 5 anys és obligatori.
4. Coherència narrativa: El relat de l'EINF ha de connectar accions, riscs i resultats.
5. Considerar integrar elements ESRS: No obligatoris però molt recomanables.
El futur: com evolucionarà l'EINF el 2026 i el 2027
A mesura que s'aprovin:
-
La reforma de la CSRD.
-
La simplificació ESRS.
-
Noves guies EFRAG.
-
Requisits de verificació.
El estat d'informació no financera anirà integrant-se amb el futur model europeu. L'EINF no desapareixerà: evolucionarà.
El estat d'informació no financera és, avui, el document que garanteix estabilitat, transparència i comparabilitat en plena transició normativa.
Les empreses que l'elaborin amb rigor, seguint les recomanacions de l'ICAC i la CNMV, estaran més ben posicionades per fer front als canvis legislatius que arribaran els propers mesos.
La sostenibilitat ja no complirà, sinó de gestionar amb visió.
I l'EINF és l'eina que permet fer-ho amb seguretat durant aquest període de canvi.
Català 
Español