Els nous esborranys de EFRAG redueixen la càrrega administrativa i obren una oportunitat per integrar la sostenibilitat de manera més estratègica
Després de l'aprovació del Paquet Òmnibus per part de la Unió Europea, la Comissió Europea va encarregar a EFRAG una revisió profunda dels European Sustainability Reporting Standards (ESRS). L'objectiu d'aquest procés va ser clar des del començament: preservar la utilitat i la qualitat del reporting de sostenibilitat, però reduint una càrrega administrativa que generava fricció, especialment en pimes i empreses amb recursos limitats.
El 3 de desembre del 2025, EFRAG va lliurar a la Comissió Europea els esborranys dels ESRS simplificats. Aquests documents són el resultat d‟un procés ampli i estructurat, que va combinar anàlisi tècnica i participació activa del mercat. En concret, el treball va incloure consultes públiques realitzades a l'abril i juliol de 2025, la revisió de més de 700-800 aportacions procedents d'empreses, associacions sectorials, inversors i auditors, entrevistes qualitatives amb companyies de diferents mides i sectors, així com un diàleg tècnic continuat amb reguladors i organismes internacionals d'estandardització.
Els canvis proposats suposen un gir rellevant en l'enfocament del reporting ESG a Europa i tenen un impacte directe com les empreses hauran d'enfocar i estructurar els seus informes de sostenibilitat els propers anys.
1.Reducció significativa de la càrrega de reporti
Un dels anuncis més celebrats d'aquesta revisió és clar:
una reducció aproximada del 61 % dels data points obligatoris, juntament amb l'eliminació de totes les divulgacions voluntàries incloses dins dels mateixos ESRS.
Això implica canvis molt concrets a la pràctica:
- Estàndards més curts, clars i directes.
- Es reporta únicament allò que és material i útil, evitant redundàncies.
- Menys temps invertit a recopilar mètriques que aportaven poc valor a la presa de decisions.
Per a moltes empreses, aquest ajustament suposa un alleujament operatiu important. Els informes de sostenibilitat deixen de ser un exercici centrat a complir extensos llistats de dades i passen a enfocar-se a explicar allò veritablement rellevant per entendre els impactes, riscos i oportunitats del negoci.
2.Doble materialitat: més simple, més clara i més pràctica
La doble materialitat continua sent el cor del sistema europeu de reporting, però els nous esborranys introdueixen una simplificació significativa de la seva aplicació pràctica.
Entre els principals canvis destaquen:
- Menys documentació requerida.
- Major claredat metodològica i millors orientacions.
- Possibilitat d'aplicar un enfocament top-down.
- No cal actualitzar l'anàlisi cada any, llevat que hi hagi canvis significatius.
- Possibilitat de reportar per tema material o per Impactes, Riscos i Oportunitats (IRO) concrets.
Amb aquest enfocament, les empreses poden dedicar l'esforç just i necessari a identificar allò rellevant, sense convertir la doble materialitat en un exercici excessivament acadèmic o burocràtic. El resultat són informes de sostenibilitat més coherents, millor alineats amb lestratègia i realment útils per a la gestió.
3.Cadena de valor: alleujament per a les dades difícils d'obtenir
Un dels grans bloquejos pràctics de l'ESRS original era l'exigència d'obtenir dades directes de proveïdors o altres agents de la cadena de valor, especialment complex en cadenes de subministrament globals.
L'esborrany simplificat introdueix avenços rellevants:
- Ús explícit destimacions raonables quan no sigui viable obtenir dades directes.
- Aplicació del principi de proporcionalitat per a pimes i sectors amb cadenes complexes.
- Menys requisits de detall per a determinats impactes sobre treballadors i comunitats de proveïdors.
Aquest canvi resulta especialment rellevant per a empreses industrials, de distribució, alimentació, tèxtil i altres sectors amb cadenes de subministrament extenses, i facilita que els informes de sostenibilitat reflecteixin la realitat operativa sense quedar bloquejats per la manca dinformació perfecta.
4.Flexibilitat real per adaptar-se a cada empresa
Els nous esborranys integren un enfocament clarament més pràctic i proporcional, pensat per adaptar-se a la diversitat empresarial.
Entre les novetats principals s'inclouen:
- Validesa d'estimacions quan les dades exactes no estan disponibles.
- Més períodes transitoris dimplementació.
- Alleugeriments específics per a mètriques especialment costoses.
- Capacitat per presentar la informació mitjançant resums executius, annexos o incorporació per referència.
Aquest punt és clau perquè permet integrar la sostenibilitat en els processos interns sense generar estructures paral·leles ni duplicades, fent que els informes de sostenibilitat siguin més sostenibles també des del punt de vista operatiu.
5.Millor interoperabilitat amb ISSB i estàndards globals
Per a les empreses que operen a nivell internacional o reporten sota múltiples marcs, la millora de la interoperabilitat suposa un avenç important.
Els esborranys simplificats:
- Mantenen les divulgacions comunes sempre que és possible.
- Reforcen l'alineació conceptual amb IFRS S1 i S2.
- Milloren la comparabilitat internacional de la informació.
Això redueix el treball duplicat i facilita que els informes de sostenibilitat europeus s'integrin millor a l'ecosistema global de reporting ESG.
6.Millor presentació, més narrativa i més enfocament estratègic
EFRAG promou ara una presentació més accessible i entenedora de la informació, allunyant-se d'un enfocament purament tècnic.
Es fomenta:
- La incorporació dun resum executiu.
- Lús dannexos per a informació tècnica o molt extensa.
- Una menor dependència del document principal com a únic suport.
Aquest plantejament impulsa una narrativa més estratègica, on l'empresa explica el model de negoci, la gestió de la sostenibilitat i els riscos amb claredat, en lloc de limitar-se a presentar mètriques inconnexes. Així, els informes de sostenibilitat es consoliden com una veritable eina de gestió i comunicació.
La simplificació dels ESRS no representa una marxa enrere en l'ambició del reporting sostenible, sinó una correcció necessària per evitar que la regulació es converteixi en una càrrega asfixiant, especialment per a les pimes. Aquest ajustament respon a una realitat àmpliament compartida: perquè la sostenibilitat sigui efectiva, ha de ser gestionable, útil i coherent amb la capacitat operativa de les empreses.
Per a les organitzacions, aquesta flexibilització obre una oportunitat real per reorientar l'esforç cap al que aporta veritablement valor. Menys càrrega administrativa permet posar el focus a l'estratègia, reduir la burocràcia i prioritzar informació rellevant davant l'acumulació de dades per obligació. En aquest nou context, els informes de sostenibilitat poden evolucionar des d'un exercici de compliment cap a una eina de gestió que doni suport a la presa de decisions i la transformació del negoci.
És precisament ara –amb estàndards més clars i proporcionats– quan té més sentit accelerar la integració de la sostenibilitat en la gestió empresarial i reforçar el valor real dels informes de sostenibilitat, en lloc de frenar-la.
Català 
Español